Un lipdub (“doblatge de llavis”) és un vídeo musical en el qual moltes persones sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó més o menys coneguda.
Se sol realitzar en una sola presa (plànol seqüència), en la qual els participants fan playback mentre sona la música en un reproductor mòbil. No importa la qualitat del so de la presa perquè és en l'edició posterior quan s'incorpora la cançó com a banda sonora. El fet que es tracti d'un plànol seqüència fa molt fàcil el procés. Amb aquests videos, els seus autors, a més de realitzar de forma col·lectiva una experiència creativa, molt divertida i sense complicacions tècniques, solen tractar de mostrar el bon ambient en una institució determinada: universitat, empresa, etcètera
Solen ser multitudinaris i tenen un cert “frikismo” en les actuacions (perruques, màscares, disfresses, barrets, maquillatge, …).
Per a Tom Johnson, escriptor tècnic que escriu en blogs sobre l'impacte de la Web 2.0 en la comunicació, assegura que un bon lipdub ha de tenir les següents característiques:
- Espontaneïtat: ha de semblar que algú acaba de tenir l'ocurrència al moment, ha tret la seva càmera de vídeo i ha dit: “hey, anem tots a fer un playback de la cançó”.
- Autenticitat: la gent, producció i situació semblen reals.
- Participació: el vídeo no consisteix en un playback espectacular d'una sola persona, sino en el d'un grup fent un esforç col·lectiu espontani que sembla transmetre l'alegria i bona ona de la cançó.
- Diversió: les persones del vídeo han d'estar divertint-se.
Exemples de Lipdub
Campus docent San Joan de Deu: https://www.youtube.com/watch?v=8nEcmrnGHs8
La nostra proposta consistirà, doncs, en la realització d'un producte audiovisual.
Comencem a treballar seguint les diferents fases de tot producte audiovisual:
- Preproducció
- Producció
- Postproducció
Fase de Preproducció
El primer de tot cal seleccionar la cançó. Aquesta ha de d’enganxar a la gent, ser alegre i molt coneguda entre els adolescents.
A l'hora d'escollir la cançó cal tenir especial cura amb la lletra i la història que explica. De forma general, es busca una melodia agradable que convidi a ballar, encara que també pot triar-se en funció d'un tema que vulguem tractar, amb idea de treballar determinats valors: la pau, la igualtat, la violència contra les dones, etc. La selecció de l'idioma també és important.
Dividirem els alumnes en grups de quatre o cinc i fragmentarem la cançó en quatre parts per a que cada grup treballi en una d'elles. Heu de decidir què passarà, qui seran els intèrprets, com aniran vestits, etc.
Un cop teniu tot això esbossat, cal anar amb una càmera i la música a decidir per a quins espais de l'escola tindrà lloc l'acció. Es tracta d'anar movent-se pels diferents llocs, decidint els moviments de la càmera, per on surten els personatges, en quin moment es travessa una porta, quin personatge “tira” de la càmera, etc. Es pot fer, en principi, amb els mateixos alumnes del grup inicial, simplement marcant els temps i els espais. S'alternen parts més suaus (estrofes) amb parts més mogudes i corals (tornada). Realitzem un primer plànol seqüencia amb aquest assaig, per comprovar que serà possible fer-ho. Aconseguim així un primer esquelet del lipdub.
(Un apunt: és importantíssim seleccionar a la persona que portarà la càmera, que ha de ser algú experimentat perquè, malgrat el moviment continu, mantingui el pols i l'enfocament. Ha de tenir també molt interioritzat el recorregut i la cançó. El resultat final depèn molt de les seves habilitats).
Llavors serà el moment, si cal, d'estendre l'activitat a d’altres membres del centre. Ja només quedarà que cadascú s’aprengui la seva part de la cançó i assajar les vegades que estimem convenient, abans de gravar.
També es pot fer una sèrie de cartells amb part de la lletra de la cançó, per mostrar-los en determinats moments del vídeo.
Fase de producció
El dia de l'enregistrament:
- Utilitzarem una hora per a la preparació (vestuari, maquillatge, atrezzo, últims assajos…) i una altra per a l'enregistrament.
- Realitzem primer un assaig general per comprovar que tothom està en el seu lloc. L'enregistrament real va caldre realitzar-la dues vegades. En tractar-se d'un plànol seqüència, qualsevol error de moviment, d'interpretació, de sincronització, pot invalidar tota la presa. Aquest és el motiu que, en molts lipdubs que estan a la xarxa, no es respecti la norma del plànol seqüència i es realitzi algun tall.
- El moment de l'enregistrament és el dels nervis i la tensió, però també el que més es gaudeix, doncs tots treballareu per un objectiu comú. La càmera ha d'anar a tot moment acompanyada d'un equip de música portàtil, perquè la sincronia entre llavis i música sigui real.
Fase de postproducció
Una vegada acabat l'enregistrament es procedeix a l'edició del vídeo. És un procés senzill que no necessita d'una gran tècnica. El Windows Movie Maker, que permet afegir títols i crèdits, a més d'eliminar el so de l'enregistrament per substituir-ho per la cançó original, és un programa senzill d’utilitzar.
Com el programa no és molt apropiat per a la mescla de sons, i calgués, també podem utilitzar Audacity.
Es poden usar altres programes d'edició gratuïts i uns altres de pagament, més professionals i amb més prestacions. Encara que, com dic, l'única necessitat que tenim és treure el so de l'enregistrament i substituir-ho per la cançó original.
